Hi ha pel·lícules que t’agraden. D’altres t’encanten. N’hi ha que oblides al cap de dos dies. I després hi ha les altres, les que et fan venir ganes d’escriure al grup de WhatsApp només sortir del cinema, les que recomanes a tothom, les que acaben convertint un sopar qualsevol en una conversa de dues hores.
Aquesta llista és per a aquestes pel·lícules. Les que segurament generaran debats, dividiran opinions o et faran dir allò de: «No sé si m’ha encantat o m’ha desconcertat, però no me la puc treure del cap».
Jim Queen
Què passaria si un virus convertís tots els homes gais en heterosexuals? Amb aquesta premissa tan delirant com brillant, aquesta comèdia d’animació francesa converteix la cultura queer, les xarxes socials i la identitat en una festa irreverent plena d’humor, música i mala llet. Va passar per Cannes i promet ser una de les experiències més imprevisibles del festival.
Una sàtira desacomplexada sobre la cultura queer, les xarxes socials i la identitat que ha connectat de seguida amb el públic: va entrar directament al número 3 de la taquilla francesa i va reunir més de 54.000 espectadors en el seu primer cap de setmana.
Truly Naked
Una de les revelacions de la Berlinale. Un coming of age que parla de masculinitat, pornografia i educació sentimental sense moralismes ni respostes fàcils. Una pel·lícula que mira de cara a qüestions que gairebé ningú s’atreveix a formular i s’atreveix a entrar en un terreny on poques pel·lícules ho han fet.
Blue Film
Probablement una de les pel·lícules més incòmodes de l’any. Un thriller psicològic sobre consentiment, poder i desig que ja ha estat comparat amb una versió contemporània de Hard Candy. Si t’agraden les pel·lícules que et deixen donant-hi voltes durant dies, aquesta és per a tu.
Castration Movie
Una de les pel·lícules més radicals que passaran per Atlàntida. Dividida en tres parts i amb una durada total de gairebé dotze hores, aquesta epopeia underground segueix les vides d’un grup de dones trans i persones queer als marges de la societat, explorant el desig, la identitat, el treball sexual, internet i les relacions contemporànies amb una llibertat creativa absoluta. Rodada en MiniDV, s’ha convertit en un autèntic fenomen de culte a Letterboxd i en una de les experiències cinematogràfiques més singulars dels últims anys.
Barrio Triste
Stillz debuta en el llargmetratge amb una proposta que barreja música, imatge i cultura urbana per retratar una generació que intenta trobar el seu lloc. Una pel·lícula que respira el present i confirma que les fronteres entre videoclip, cinema i art visual fa temps que van desaparèixer.
Nirvanna The Band The Show The Movie
Si no coneixes Matt Johnson, prepara’t. El cineasta canadenc porta anys demostrant que ningú converteix el desastre en una aventura tan divertida com ell. Amb aquesta adaptació cinematogràfica de la seva sèrie de culte, torna a jugar amb la realitat, el fals documental i el metacinema en una comèdia tan absurda com brillant. Una d’aquelles pel·lícules que entren sense fer soroll i acaben conquerint el públic a força de rialles.
La historia del hormigón
Ningú observa el món com John Wilson. El cineasta nord-americà converteix un material tan quotidià com el formigó en el punt de partida d’un viatge ple de curiositat, humor i petites revelacions. Entre l’assaig documental i el retrat urbà, la pel·lícula acaba parlant molt més de nosaltres que dels edificis que ens envolten. Un homenatge als detalls que gairebé sempre passen desapercebuts.
Nuestro héroe, Balthazar
Una sàtira generacional que juga amb la cultura de la fama, l’èxit i la necessitat constant de convertir-nos en protagonistes de la nostra pròpia història. D’aquelles pel·lícules que fan riure mentre et deixen una lleugera sensació d’incomoditat.
André es idiota
Tot comença amb una decisió que canvia una vida: no fer-se una colonoscòpia a temps. Quan André rep un diagnòstic de càncer terminal, decideix convertir els seus últims anys en una pel·lícula. El que podria haver estat un documental devastador acaba sent una història tan hilarant com profundament emocionant sobre la mort, l’amistat, la família i les ganes de viure fins al final. Guanyadora del Premi del Públic a Sundance, és una d’aquelles pel·lícules que et farà riure… i, probablement, també plorar.
En el camino
David Pablos dirigeix una road movie emocional sobre els vincles que es trenquen i els que apareixen quan menys t’ho esperes. Un viatge físic que acaba convertint-se en alguna cosa molt més íntima.
No sabem quina serà la teva preferida. Però ens jugam el que vulguis que, com a mínim, un parell d’aquestes acabaran formant part d’alguna de les millors converses del teu estiu.