No és una llista de pel·lícules exclusivament sobre l’amistat. És una llista de pel·lícules que veuríem amb les nostres amigues. Perquè parlen de desig, de culpa, de primeres vegades, de decisions impossibles i de tot allò que és més fàcil explicar després de veure una pel·lícula.
Les cinc que et recomanem parlen d’amistat, de primeres vegades, de culpa, de desig, de créixer i de trobar el teu lloc al món. Però, sobretot, parlen d’aquelles converses que només tens amb les persones que et coneixen de veritat, les teves amigues.
Què passa quan la teva millor amiga comença a canviar… i tu encara no saps si també vols fer-ho? Ambientada en un internat anglès, Extra Geography segueix la Minna i la Flic, dues adolescents inseparables que travessen aquell moment estrany en què créixer significa començar a separar-se. Basada en un relat de Rose Tremain i dirigida per Molly Manners, és una història delicada, divertida i sorprenentment precisa sobre l’amistat femenina, l’enveja, les primeres emocions i aquell instant en què descobreixes que estimar una amiga també és deixar-la canviar. Després del seu pas per Sundance, s’ha convertit en una de les revelacions de l’any.
Totes tenim un estiu que ens ha canviat per sempre. Judith Godrèche adapta una de les novel·les més personals d’Annie Ernaux per mirar enrere i reconstruir el record d’un primer amor, del desig, de la vergonya i de la dona que acabem sent. Estrenada a Cannes, és una pel·lícula sobre la memòria, però també sobre com expliquem el nostre passat quan han passat els anys. Ideal per sortir del cinema i acabar explicant-vos les vostres pròpies històries.
Charli XCX debuta com a protagonista al cinema amb una pel·lícula que ja ha despertat molta curiositat des de la seva estrena. Erupcja és un retrat generacional carregat de tensió emocional, on les relacions, les decisions impulsives i la necessitat de trobar el teu lloc esclaten com un volcà a punt d’entrar en erupció. Una d’aquelles pel·lícules que segurament us farà discutir sobre què hauríeu fet vosaltres en la mateixa situació.
Després de patir una agressió sexual, la directora i actriu Bárbara Maestranza decideix convertir el procés judicial en una obra de teatre. El resultat és un documental tan íntim com valent que reflexiona sobre la violència sexual, la reparació i el poder transformador de l’art. Lluny del sensacionalisme, Sucia s’ha convertit en un dels documentals de l’any, guanyant el Premi del Públic al Festival de Màlaga i el Gran Premi del Jurat al Sheffield DocFest.
Tot va començar amb una pregunta. La directora, Marta Durán Lozano, va demanar a altres dones si havien viscut el mateix que ella: avortar durant l’adolescència. Va rebre més d’un centenar de testimonis anònims. Las culpables neix d’aquestes veus silenciades i les converteix en una pel·lícula íntima i colpidora sobre la culpa, la vergonya i el dret a explicar la pròpia història. Un projecte que ja apuntava alt des del seu desenvolupament, quan va ser premiat al Mallorca Talents Lab, i que confirma una nova veu imprescindible del cinema espanyol.