En Atlàntida encontraréis la actualidad del cine, nuevas voces, autores consagrados con nuevas películas, pero también clásicos contemporáneos que no hemos podido olvidar y que hemos decidido traer al festival.
Però no només els portem a Mallorca, sinó que presentem estrenes en 4K de pel·lícules que ens van canviar la vida.
El desencanto
Possiblement, el millor documental del cinema espanyol.
El 1976, Jaime Chávarri va estrenar El desencanto, produïda per Elías Querejeta i amb fotografia de Teodoro Escamilla (Cría cuervos, Deprisa, deprisa). Ara, cinquanta anys després, tenim l’oportunitat de veure-la com mai abans: restaurada en 4K i de la mà del seu director, Jaime Chávarri.
Els Panero van ser per a la literatura el que els Flores van ser per a la música: il·lustres i cèlebres, però també caòtics i autodestructius. Un niu de rivalitats, enveges i ajustos de comptes entre els tres germans i la seva mare. Malaltia, literatura, discussions d’alt vol i el retrat més esquinçador que s’ha fet del tardofranquisme.
Chicho o Mientras el Cuerpo Aguante (Una Comedia Didáctica)
L’estrena mundial de la restauració de la segona pel·lícula de Fernando Trueba.
Una joia oculta del cinema espanyol. Molt poc vista a causa del seu accidentat estrena al Festival de Cinema de Sant Sebastià, la recuperem quatre dècades després. Rodada a Sóller, Fernando Trueba retrata el fill de l’escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas, Chicho Sánchez, compositor de cançons de resistència antifeixista.
Així que, si penseu que si el gall fos roig, un altre gall cantaria, aquesta pel·lícula és per a vosaltres.
Por segundo año consecutivo, tenemos una película de Gregg Araki en Atlàntida.
Després de la seva trilogia de l’apocalipsi adolescent, formada per “Nowhere”, “Totally Fucked Up” i “The Doom Generation”, que el va convertir en el cineasta queer dels anys 90, Araki va demostrar que podia dirigir una pel·lícula amb ambició comercial. El 2004 va estrenar Mysterious Skin, protagonitzada per dues cares noves de la indústria: Joseph Gordon-Levitt (“Inception”, “500 días de verano”) i Brady Corbet, a qui potser coneixeu més com a director per “The Brutalist”.
Una joia del cinema dels 2000, on descobrim quina història en comú tenen un jove que creu haver estat abduït pels ovnis i un altre noi lliurat a una vida de prostitució, excessos i autodestrucció. Una història que ha servit d’inspiració als Javis per a un personatge de la sèrie “La Mesías”. No diem més.
La pel·lícula lèsbica més icònica dels anys 90.
High Art es va convertir en una fita des de la seva estrena al Festival de Sundance, on va guanyar el premi al Millor Guió, i sobre la qual Roger Ebert va dir: “Tan perceptiva i madura que fa que altres pel·lícules similars semblin frívoles”. Mitificada al llarg de les dècades, arriba ara la seva increïble restauració en 4K, que s’estrenarà a Espanya a Atlàntida.
Una periodista coneix, per la seva feina, una fotògrafa amb problemes de drogues. Entre totes dues s’inicia una relació que oscil·la entre l’amor, la conveniència laboral i la dependència emocional. Amb referències a fotògrafs com Nan Goldin i Larry Clark i amb una banda sonora inoblidable de Shudder to Think.
La pel·lícula dels anys 90, la pel·lícula sobre els addictes, la pel·lícula de Danny Boyle i la pel·lícula de “Born Slippy”.
El cineasta Danny Boyle (“28 días después”, “Slumdog Millionaire”) va irrompre el 1996 en el panorama britànic, i mundial, amb aquesta adaptació de la novel·la homònima d’Irvine Welsh. Protagonitzada pel fantàstic Ewan McGregor i amb una banda sonora icònica d’Underworld que va convertir “Born Slippy” en un himne.
En Mark és un jove d’Edimburg amb molts amics i tots ells, ell inclòs, tenen un petit problema: són addictes a l’heroïna. Una narrativa que va convertir la seva estrena al Regne Unit en una allau de polèmiques per mostrar l’heroïna i les persones dependents com mai abans s’havia fet.
Una de les pel·lícules més icòniques del cinema balear.
Premi a la Pel·lícula Revelació al Festival de Canes, premi de la crítica al Festival de Rotterdam i Premi Sant Jordi al Millor Actor, “Yo” és una fita del cinema català que mereix una nova vida. Per això, portem l’estrena mundial de la restauració en 4K de la gran pel·lícula de Rafa Cortés.
Hans, un treballador alemany, arriba a un petit poble de Mallorca a la recerca d’una nova vida. Però les diferències culturals, la desconfiança dels veïns i una inquietant acusació converteixen el seu dia a dia en una experiència cada vegada més hostil.