El pròxim 25 de juliol arrenca a Filmin la 15a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, el festival de cinema en línia més gran d’Europa, que es desenvolupa en paral·lel a la seva edició física a Palma. Aquesta nova edició, carregada de títols inèdits fins ara al nostre país (64 pel·lícules i 3 sèries), se celebrarà entre el 25 de juliol i el 25 d’agost.
Inclourà l’estrena de les noves pel·lícules de Sam Mendes (“Lo que encontraron”), Radu Jude (“Eight Postcards from Utopia”) i André Téchiné (“Los vecinos”), i obres tan esperades com “Buenos días tristeza”, remake de l’obra homònima d’Otto Preminger a càrrec de la debutant Durga Chew-Bose; “Being Maria”, biopic de ficció sobre el controvertit rodatge de “El último tango en París”; “Riefenstahl”, documental sobre la polèmica figura de Leni Riefenstahl, la cineasta oficial del III Reich; o “La partitura”, la pel·lícula de l’any a Alemanya, Ós de Plata al Millor Guió al Festival de Berlín.
Figures, històries que van canviar el món
“Being Maria”, de Jessica Palud.
La secció Figures, dedicada a documentals i ficcions sobre històries reals i celebritats que, a la seva manera, van canviar el món, inclourà l’estrena a Espanya de “Being Maria”, biopic de Maria Schneider (Anamaria Vartolomei) centrat principalment en el funest rodatge de “El último tango en París” i en les seqüeles que aquest va tenir en la vida de l’actriu francesa. Amb Matt Dillon en el paper de Marlon Brando, la pel·lícula, que va tenir la seva première al Festival de Cannes, està dirigida per Jessica Palud (“Back Home”).
Un altre títol clau del festival és el documental “Riefenstahl”, de Andres Veiel, centrat en la figura de la cineasta alemanya Leni Riefenstahl, cèlebre per les seves innovadores pel·lícules de propaganda per al règim nazi, especialment “El triomf de la voluntat” i “Olympia”. Va ser la pel·lícula que va inaugurar l’última edició del DOCSBarcelona i és un dels documentals imprescindibles de la temporada després del seu pas per la Mostra de Venècia.
També a la Mostra de Venècia va tenir lloc l’estrena mundial de “Diva Futura”, de Giulia Steigerwalt i protagonitzada per Pietro Castellitto, que recorda la història de la primera agència de càsting i productora a Itàlia especialitzada en pornografia, Diva Futura, d’on, als anys 80 i 90, van sorgir figures com Cicciolina.
Títols de la secció FIGURES:
- “Being Maria” (Maria), de Jessica Palud.
- “Riefenstahl”, de Andres Veiel (a partir del 1 de agosto).
- “Diva Futura”, de Giulia Steigerwalt.
- “La extraordinaria Miss Flower” (The Extraordinary Miss Flower), de Iain Forsyth, Jane Pollard (a partir del 2 d’agost).
- “La fotógrafa corsa” (In His Own Image), de Thierry de Peretti (a partir del 15 d’agost).
- “I want it all, Hildegard Knef” (Ich will alles. Hildegard Knef), de Luzia Schmid (a partir del 22 d’agost).
- “Eterno visionario”, de Michele Placido.
- “The Swedish Torpedo”, de Frida Kempff.
- “La modista húngara” (The Hungarian Dressmaker), de Iveta Grofova.
War Times, memòria i resistencia
“Lo que encontraron” (What They Found), de Sam Mendes
Mentre el planeta sembla patir una crisi d’amnèsia que ens porta a repetir els pitjors errors del nostre passat, War Times incorpora documentals i ficcions que viatgen de l’Holocaust a Gaza, d’Ucraïna a Uganda, per recordar d’on venim i de quins horrors hauríem de sortir com més aviat millor.
A la selecció destaca “Lo que encontraron”, el primer documental dirigit per Sam Mendes (“American Beauty”), un migmetratge que té com a màxim referent “Nuit et brouillard” d’Alain Resnais, sobre dos soldats reporters que van ser testimonis de l’alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial.
Igual de desconcertant, tot i que des d’una perspectiva molt diferent, és “Eight Postcards from Utopia”, l’última creació de Radu Jude (“No esperes demasiado del fin del mundo”), un dels cineastes més importants del nostre temps. Es tracta d’un assaig audiovisual format íntegrament per fragments d’anuncis de la televisió del seu país entre els anys 1989 i 2020, cobrint així més de 30 anys de transició del socialisme al capitalisme.
Títols de la secció WAR TIMES:
- “Lo que encontraron” (What They Found), de Sam Mendes (a partir de l’1 d’ agost).
- “Eight Postcards from Utopia”, de Christian Ferencz-Flatz i Radu Jude.
- “Never Look Away”, de Lucy Lawless (a partir del 15 d’agost).
- “El teatro de la violencia” (Theatre of Violence), de Lukasz Konopa i Emil Langballe.
- “Intercepted”, de Oksana Karpovych.
- “Yalla Parkour”, de Areeb Zuaiter.
- “Israel Palestine on Swedish Television 1958–1989”, de Göran Hugo Olsson.
- “Retaguardia”, de Ramón Lluís Bande
Domestic, coses de casa
“La partitura”, de Matthias Glasner.
La secció Domestic es centra en històries quotidianes, trames costumistes aplaudides als festivals més importants del món, entre les quals destaca “La partitura”, de Matthias Glasner, un drama familiar protagonitzat per Lars Eidinger (“El professor de persa”) que ve de guanyar l’Ós de Plata al Millor Guió al Festival de Berlín i de ser la gran triomfadora als Premis del Cinema Alemany després d’endur-se 4 guardons, inclòs el de Millor Pel·lícula.
També a Berlín es va presentar “Los vecinos”, l’última pel·lícula d’André Téchiné (“Los juncos salvajes”). Es tracta d’un thriller social protagonitzat per Isabelle Huppert, Nahuel Pérez Biscayart i Hafsia Herzi, sobre una agent de policia científica i tècnica que es debat entre la seva consciència professional i els seus propis valors.
Un altre dels grans reclams d’aquesta secció és el documental “Mistress Dispeller”, d’Elizabeth Lo, una de les grans sensacions de l’últim Festival de Venècia, que ens presenta la figura de l’”espantadora d’amants”, una nova i insòlita professió sorgida a la Xina arran del creixement de les plataformes de cites en línia.
Títols de la secció DOMESTIC:
- “La partitura” (Dying), de Matthias Glasner.
- “Los vecinos” (Les gens d’à côté), de André Techiné.
- “Mistress Dispeller”, de Elizabeth Lo.
- “Aquí un amigo” (Peacock), de Bernhard Wenger.
- “El gorrión en la chimenea” (The Sparrow in the Chimney), de Ramon Zürcher.
- “Widless”, de Pavel G. Vesnakov.
- “Cuando todo se hunde” (Drowning Dry), de Laurynas Bareiša.
- “January 2”, de Zsófia Szilágyi.
- “Explosions in the Heart”, de Yenni Lee.
Noirs & Fantastiques, explorant el gènere
“Frewaka”, de Aislinn Clarke
El cinema de gènere (terror, ciència-ficció, thriller…) sol ser aquell laboratori on el llenguatge cinematogràfic explora tot el seu potencial. A la secció Noirs & Fantastiques hi trobarem propostes tan interessants com “Frewaka”, d’Aislinn Clarke, una de les sensacions de l’últim Festival de Sitges, una mostra de folk horror sobre una cuidadora assetjada per un trauma del passat i per la dona a qui atén, obsessionada amb un ésser de la mitologia irlandesa.
Per la seva banda, “The People’s Joker”, de Vera Drew, és una de les grans apostes de l’edició actual del festival. Escollida pel crític de Variety Owen Gleiberman com una de les 10 millors pel·lícules del 2024, explica la història d’una Joker trans que intenta obrir-se camí en l’escena de la comèdia stand-up, descobrir qui és realment i, per descomptat, desemmascarar en Batman. La pel·lícula que DC no vol que vegis (de fet, a través de Warner Bros., va intentar frustrar-ne la distribució) s’ha convertit en un símbol de resistència creativa i cultural.
Títols de la secció NOIRS & FANTASTIQUES
- “Frewaka”, de Aislinn Clarke (a partir de l’1 d’agost ).
- “The People’s Joker”, de Vera Drew (a partir del 15 de d’agost).
- “Planeta B” (Planète B), de Aude Lea Rapin.
- “Mexico 86”, de César Díaz.
- “Último robo en Berlín” (Scorched Earth), de Thomas Arslan.
- “El mohicano” (Le mohican), de Frédéric Farrucci.
- “Los dos oficiales” (Edge of Night), de Türker Süer.
- “U Are The Universe”, de Pavlo Ostrikov.
Wild tales, relats salvatges
Raptures”, de John Blåhed.
Tot festival que es valori ha d’incloure a la seva programació propostes per a estómacs resistents, pel·lícules allunyades del comfort cinema que torcen consciències amb la seva contundència. Títols com “Raptures”, de Jon Blåhed, una pel·lícula premiada al Festival de Rotterdam sobre la vida en una secta sueca dels anys 30; “El horitzó desapareix”, de Gürcan Keltek, un experiment radical que ens submergeix en l’interior d’una ment trencada; o “Thank You For Banking With Us”, de Laila Abbas, la història de dues germanes unides contra la llei islàmica, que és una de les moltes pel·lícules de l’AMFF ambientades en la Palestina actual.
Títols de la secció WILD TALES:
- “Raptures”, de John Blåhed.
- “El horizonte desaparece” (New Dawn Fades), de Gürcan Keltek.
- “Thank You For Banking With Us”, de Laila Abbas.
- “Semana Santa” (Holy Week), de Andrei Cohn.
- “El anticuario” (The Antique), de Russudan Glurjidze.
- “Destino desconocido” (To Land Unknown), de Mahdi Fleifel.
- “El gran sueño de la historia” (The Great Yawn of History), de Aliyar Rasti.
- “El día de la muerte de Hemme” (One of those days when Hemme dies), de Murat Fıratoğlu.
Voyages, entre el sol i la neu
“Bonjour Tristesse (Buenos días, tristeza)”, de Durga Chew-Bose
Voyages és sens dubte la secció més estiuenca del festival. Històries al voltant de viatges i de personatges que es desplacen des del seu lloc d’origen amb un objectiu concret. La joia de la secció és “Bonjour Tristesse (Buenos días, tristeza)”, el debut al cinema de l’escriptora canadenca Durga Chew-Bose, que fa una relectura del clàssic homònim d’Otto Preminger, protagonitzat per Jean Seberg, Deborah Kerr i David Niven el 1958, i que al seu torn adapta la cèlebre novel·la de Françoise Sagan. En aquesta ocasió són Lily McInerny (“Nunca llueve en California”), Claes Bang (“The Square”) i Chlöe Sevigny (“Kids”) els encarregats de ressuscitar aquest melodrama de gelosies i suors estiuencs.
Més lleugera resulta “Llatí per a tothom”, d’Émilie Noblet, una comèdia que reuneix de nou el director amb l’actor Xavier Lacaille, tots dos artífexs de l’èxit de la sèrie “Parliament”. Tot gira al voltant d’una desastrosa classe de secundària que, a causa de tota mena d’enganys, acaba viatjant a Nàpols per participar en un concurs de llatí, tot i que el seu domini d’aquesta llengua sigui, sent generosos, inexistent.
Títols de la secció VOYAGES:
- “Bonjour Tristesse (Buenos días, tristeza)”, de Durga Chew-Bose (a partir del 22 d’agost).
- “Latín para todos” (Bis Repetita), de Émilie Noblet.
- “Happy Holidays”, de Scandar Copti.
- “Fotogénico”, de Marcia Romano i Benoît Sabatier.
- “Un invierno en Sokcho” (Hiver à Sokcho), de Koya Kamura.
- “Alpha”, de Jan-Willem van Ewijk.
- “Kyuka, el fin del verano” (Kyuka: Before Summer’s End), de Kostis Charamountanis.
AMFF 2025 Sèries
“¿No seré yo una obra de arte?”, de David Navarro.
Les sèries de televisió també tenen cabuda a la programació de l’AMFF. Seran tres les produccions seriades que formaran part del festival: “¿No seré yo una obra de arte?” (a partir de l’1 d’agost), un documental de David Navarro (“Nada que celebrar”) en què la popular Samantha Hudson, icona de la comunitat LGTBIQ+, es va de gira per Espanya per entrevistar figures clau de l’art contemporani com directors de museus, galeristes, comissaris, crítics i artistes, sempre amb la seva característica mirada irònica i corrosiva.
“La jove George Sand” (La rebelle, les aventures de la jeune George Sand), que arriba el 5 d’agost, és una minisèrie al voltant de la figura d’Aurore Dupin, qui es converteix en George Sand, una de les primeres dones a viure de la seva escriptura i a desafiar les normes socials i de gènere del segle XIX. Ha estat un èxit d’audiència a França, tant a la televisió com a les plataformes digitals. Va debutar en prime time al canal públic France 2 i va aconseguir captar una mitjana de 3,5 milions d’espectadors en la seva primera nit d’emissió.
Tanca la secció “Rebels” (a partir del 16 d’agost), una sèrie basada en els esdeveniments reals que van envoltar l’enderrocament de la famosa “Ungdomshuset” (Casa de la Joventut) a Copenhaguen, l’any 2007, un símbol de la contracultura i la rebel·lia juvenil a Dinamarca. Va rebre 3 nominacions als Premis Robert, els Òscar de l’audiovisual danès.
I a més a més…
“Nowhere”, de Gregg Araki
La programació de l’edició online de l’AMFF 2025 es completa amb les 13 pel·lícules que integren la Secció Oficial Internacional, ja anunciades en desvetllar la programació de l’edició física del festival a Palma. En una propera nota de premsa us desvetllarem els detalls sobre com es podran gaudir aquestes pel·lícules a www.filmin.es.
Finalment, la cirereta del pastís serà l’estrena, l’1 d’agost, de l’edició restaurada en 4K de “Nowhere”, de Gregg Araki, una de les pel·lícules generacionals més rellevants i genuïnes dels anys 90. Definida pel director com a “Sensació de viure després de prendre àcid”, va ser una plataforma per al despegue d’actors com Ryan Phillippe, Mena Suvari, Heather Graham i Denise Richards, i per consolidar la carrera d’altres com Rose McGowan o Chiara Mastroianni.
“Nowhere” integrarà la miniseció Classics juntament amb “El odio”, de Mathieu Kassovitz, que enguany, coincidint amb el seu 30è aniversari, ha estat restaurada en 4K en un projecte impulsat pel British Film Institute (BFI) i StudioCanal.
