Descobrir una de les teves properes pel·lícules preferides a l’Atlàntida és molt fàcil. I és que, si alguna cosa aconsegueix aquest festival, és regalar-nos joies any rere any que, màgicament, es converteixen en quelcom molt important per a nosaltres quan amb prou feines en sabíem de la seva existència.
Justament per això, tenim la convicció que aquest any no serà diferent. Fins a 84 llargmetratges componen la programació de la 15a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, per la qual cosa hi ha moltes probabilitats que hi trobis aquella perla de la qual t’enamoraràs aquest estiu.
Tanmateix, si no saps per on començar, aquí et deixem 10 descobriments per començar a capbussar-te en la nostra graella.
<<EL JURADO>>
Si ets dels qui també va quedar bocabadat amb <<Anatomía de una caída>>, aquest drama dirigit per un dels seus protagonistes et deixarà sense alè. Una història plena de dilemes morals, en què un home, perdut a la vida, acabarà decidint el destí d’un jove piròman acusat d’assassinat després de ser seleccionat en un jurat popular.
Amb clars ecos de <<12 hombres sin piedad>> i la més recent <<Jurado Nº 2>>, la pel·lícula es postula com un dels films judicials de l’any, i el seu director ja va passar per Atlàntida fa dos anys amb <<Softie>>, enduent-se el premi a la Millor Pel·lícula.
La guerra ha estat retratada de moltes i molt diverses maneres al llarg dels anys, però mai l’has vist com a <<2000 Meters to Andriivka>>. El guanyador de l’Oscar –i del Premi Pulitzer– per <<20 días en Mariúpol>>, Mstyslav Chernov, torna al front de batalla per seguir un pelotó ucraïnès decidit a prendre un petit poble fronterer.
Rodada amb càmeres als cascos i proteccions dels propis soldats, Chernov construeix un retrat visceral, mordaç, heroic i, sobretot, real, de la Guerra d’Ucraïna, que el posiciona com una de les pel·lícules més revolucionàries del gènere i, per tant, una de les millors pel·lícules bèl·liques del segle XXI.
<<PUT YOUR SOUL ON YOUR HAND AND WALK>>
Si l’any passat una pel·lícula com <<No Other Land>> ens recordava com n’és de determinant l’existència de documentals que ens expliquin en primera persona els conflictes del nostre segle, ara <<Put Your Soul on Your Hand and Walk>> fa el mateix revelant més veritats sobre el que està passant a Gaza.
A través de videotrucades amb la fotoperiodista palestina Fatima Hassouna, la pel·lícula documenta la invasió militar israeliana i les seves conseqüències, deixant un retrat esgarrifós d’una guerra que va acabar costant la vida de Hassouna abans de l’estrena a Cannes.
Si el Joker de Todd Phillips i Joaquin Phoenix et va esclatar el cap, espera’t a veure aquesta mena de Joker queer que mitjans com Variety o The Guardian han inclòs en els seus TOP 10 de l’any.
Sí, està ambientada en l’univers de Batman, però res més enllà de la realitat. Aquesta història sobre una aspirant a còmica que ha de lluitar alhora amb la seva identitat de gènere i amb un creuat feixista és la versió de Joker més punk, entremaliada, original –i també tendra– que Batman mai no ha pogut veure.
<<DIOS LO VE>>
Has de ser tot un personatge perquè figures tan importants del món de l’art com Miquel Barceló, Antonio López, Albert Serra, Isabel Coixet o fins i tot Mario Vargas Llosa es posin d’acord per retre’t homenatge. I, sens dubte, Óscar Tusquets ho és.
Un documental divertidíssim que celebra la figura i l’obra d’un dels artistes més imprescindibles del nostre temps. Arquitecte, dissenyador, pintor i escriptor, Tusquets –antic alumne i amic de Dalí– és una d’aquelles persones que t’estimularà el cervell mentre et dibuixa un somriure.
Tothom pensava que els thrillers ultraviolents a l’estil Guy Ritchie o Quentin Tarantino eren un gènere estancat. Tanmateix, de tant en tant, arriba un virtuós que se l’apropia, el reinterpreta i l’eleva, recordant-nos com ens agrada la brutalitat i el deliri que distingeixen aquests cineastes.
I és així, obrint la porta d’una puntada, com es presenta Akaki Popkhadze, el director debutant d’aquesta frenètica història de venjança i honor entre la comunitat georgiana d’un barri de Niça que va aixecar aplaudiments al Festival de Sant Sebastià.
<<THE EXTRAORDINARY MISS FLOWER>>
Imagina’t que descobreixes una maleta plena de cartes d’amor de fa més de 50 anys. Imagina’t també que ets músic i, a partir d’aquestes cartes, decideixes reconstruir la vida de qui les va protagonitzar i amb això fas un disc. Finalment, imagina’t que algú fa una pel·lícula documentant el procés i que en ella acaben participant Nick Cave o Richard Ayoade.
Doncs bé, tot això i molt més passa a The Extraordinary Miss Flower, la nova pel·lícula de Iain Forsyth i Jane Pollard –que ja van col·laborar amb Cave a l’excel·lent <<20,000 Days on Earth>>– i que ara revelen qui va ser Miss Flower (i els seus amors) a través de la música de la cantautora islandesa Emilíana Torrini.
<<LA DEUDA>>
Fa anys, Daniel Guzmán ens va sorprendre a tots amb <<A cambio de nada>>, aquell drama social amb què va aconseguir fins a 6 nominacions als Goya i en què vam descobrir un iniciàtic Miguel Herrán.
Doncs bé, ara, 10 anys després, el director torna amb aquest thriller que comparteix l’esperit social de la seva primera pel·lícula, amb un repartiment de luxe (Itziar Ituño, Susana Abaitua, Luis Tosar o el mateix Guzmán, sense anar més lluny) i que posa el focus en el problema de la gentrificació a través de la història d’uns companys de pis ben peculiars: un home de 47 anys i una anciana.
<<ART SPIEGELMAN, EL DESASTRE ES MI MUSA>>
Encara que t’agradi poc la novel·la gràfica, sabràs que <<Maus>> és al capdamunt. El seu autor, Art Spiegelman, va revolucionar el món del còmic amb la seva publicació el 1986, aconseguint que, finalment, el món literari es prengués seriosament un gènere fins aleshores menyspreat.
I tan seriosament se’l va prendre, que va ser el 1992 quan aquest còmic es va convertir en el primer a guanyar el Premi Pulitzer. La seva manera singular d’explicar la història real del seu pare –un supervivent jueu de l’Holocaust–, en un món on els jueus són ratolins i els nazis són gats, va trencar esquemes, i per això ara cal un documental que expliqui la història darrere del mite.
<<LA PAMPA>>
Si t’agrada la velocitat, no et pots perdre aquest rabiós debut ambientat en el món del motocross, en què es qüestionen, entre el greix dels motors i el soroll dels tubs d’escapament, conceptes com l’amistat, el desig o la masculinitat.
Una d’aquelles històries estiuenques a la França rural que, després de passar pel Festival de Cannes, arriba ara a l’Atlàntida per sumar-se a la llarga llista de relats sobre el despertar sexual que sempre han caracteritzat el festival.
